Les petjades de la prehistòria.
Sovint, la riera convidava als primers pobladors a instal.lar-s'hi per uns quants dies. Allí caçaven i recol.lectaven tot allò que la natura els regalava. Van passar milers d'anys i els hereus d'aquells primers pobladors es van arrelar en aquella terra. La Serreta i Can Fatjó, van ser els indrets escollits pels homes i dones del Neolític.

Dues Talaies per als ibers.
En els turons de Can Fatjó i del Castell, en arribar el segle IV aC, els ibers van construir els seus poblats. Així, des de les dues talaies, els ibers van poder veure com els romans arribaven a la Península.

Domitius, Lucios i Porcia: Romans a Rubí ( II aC-IV dC)
l'assentament romà de Can Fatjó esdevé un nucli estable i pròsper amb edificis públics. Decoraven el paisatge les vil.les, finques agràries dedicades sobretot al conreu de la vinya i a l'exportació del vi. Visigots i sarraÔns enceten un nou capítol de la història.
 

SENYORS I PAGESOS AL "RIO RUBEO"
S.IX- S.XVIII

El "Guerrer" del riu Vermell
l'any 1233, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I per aixecar l'actual Castell. El "Guerrer" del riu Vermell va ser concebut com a fortalesa.

Els pagesos i els mals usos
Els pagesos eren sotmesos als "mals usos" i se¥ls anomenava pagesos de remença. Els pagesos de Rubí van alliberar-se del dret de remença un segle abans que arreu de la península. 
Va passar la pesta negra, la inquisició, els Tratsàmara... El "Guerrer" del riu Vermell va esdevenir una residència senyorial sense jurisdicció feudal.

Els senyors i els privilegis.
l'any 1394 el rei Joan I va vendre a Joan de Togores la jurisdicció de Rubí. Aquesta quedava unida a la corona reial, i els seus habitants, com a compensació, van poder escollir entre ells el seu batlle reial: el primer fou Pere de Xercavins. 
Comença a perfilar-se el nucli urbà de Rubí i el Castell va passar de residència senyorial a masia.
 
 
 
 

L'ARRIBADA DELS TEMPS MODERNS
s.XIX-1ª meitat SXX

Masies i xemeneies.
Durant els selges XVI, XVII i XVIII, Rubí va continuar sent un petit nucli rural amb poca població.A mitjan segle XIX, les fàbriques tèxtils van instal.lar-se al costat de la riera. L'any 1824 apareix la primera fàbrica i encara van arribar-ne més. Totes eren mogudes per l'aigua de la riera, fins que el 1897 l'energia elèctrica va il.luminar Rubí.
A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina otorga el títol honorífic de Vila de Rubí.

A Rubí, la flor del vi.
Del 1880 al 1887, la vida rubinenca va girar al voltant de la vinya. Però els primers brots de la fil.loxera van destruir de cop el somni de prosperitat de més de 800 families rubinenques. Els ceps americans van agafar el relleu. Pel volts de 1919 es va construir el Celler Cooperatiu.

Anar a fer les Amèriques.
Alguns rubinencs van creuar l'Atlàntic cap a Amèrica a la recerca de la fortuna que la fil.loxera i la crisi els havia arrabassat. Quan Climent Riba, un d'aquest "indianos", va retornar de Xile, va voler mostrar el seu enriquiment construïnt dues de les torres modernistes més emblemàtiques de Rubí.

Passatgers al tren.
El 13 de setembre de 1918 el tren elèctric arribava a Rubí. Els primers immigrants contemporanis arribaren també a casa nostra. 
Rubí "agafava el tren de la modernitat" i deixava enrere un poble pagès que es convertia, ara, en ciutat industrial.

Quan bullen les idees.
A les acaballes del segle XIX, els nuclis polítics i socials s'organitzaren. Ja entrats en el nou segle, van aparèixer noves seus socials. Les agrupacions són producte de l'anomenada "decàda prodigiosa", època que acabà bruscament amb el cop d'estat de Primo de Rivera.

D'una República a una dictadura.
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana i s'inicià un període de febril activitat. Els rumors d'aixecament militar arribaren a Rubí el dissabte 17 de juliol de 1936. Els soldats del General Franco van entrar a Rubí el 25 de gener de 1939.

EL BASTIMENT d'UNA CIUTAT
A partir del 1939.

Temps de postguerra: centre o perifèria?
La dècada dels quaranta va ser un període d'exilis, restriccions i estraperlo. Amb els "feliços" seixanta s'encetaren un anys marcats per l'arribada massiva d'immigrants del sud, i per una nova embranzida industrial. El terme de Rubí s'estenia ràpidament.

La força de l'aigua.
Plou i plou. Nit del 25 de setembre de 1962. Aquella nit, a més de perdre la vida molts veïns, amics i familiars, a més de desaparèixer cases, fàbriques i horts, també va deixar d'existir aquell Rubí de racons tranquils i de llargues passejades.

Nova gent, nous barris.
Després de la rierada, la reconstrucció no es va fer esperar. Van aparèixer nous barris on fins aleshores s'havien aixecat orgulloses les vinyes. La indústria també es va afanyar a colonitzar espais.

Volem, volem...
A partir de la mort del dictador, les iniciatives sindicals, veïnals i culturals s'expressaren lliurament. L'any 1979, Rubí era una ciutat amb greus problemes que poc a poc s'han anat solucionant. Avui s'està intentant, entre tots, enfocar el nou mil.leni de forma vertebrada socialment i cultural, amb noves formes de participació individual i col.lectiva.

EL PATRIMONI d'UNA GENT

La riquesa de la diversitat.
El futur de ciutats com la nostra passa per l'acceptació de la diversitat cultural. La barreja de parles, de pells i de records és allò que singularitza la nostra ciutat i els seus habitants. I la major recompensa per aquesta ciutat mil.lenària és poder veure com els immigrants ja no són de pas sinó que volen, en definitiva, ser ciutadans i ciutadanes de Rubí.

Rubí de festa.
Rubí és una ciutat viva i inquieta, rica en dinamisme cultural, en mobilització ciutadana i amb un actiu moviment associatiu. Perquè el nostre pòsit cultural no es marceixi cal que s'airegi amb l'aportació de les noves generacions de nouvinguts.

Del Museu de Rubí a l'Ecomuseu Urbà.
Amb la fundació del Museu de Rubí per un grup d'estudiosos locals, l'any 1924 s'inicià un llarg camí per difondre el patrimoni de la ciutat. Va estar en funcionament fins al 1989. Ara és possible tornar a veure la col.lecció en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, el Castell de Rubí, avui convertit en Ecomuseu Urbà.

Sóc de Rubí.
La Riera no s'acaba aquí... i la història de Rubí i la seva gent tampoc. El futur serà una cruïlla de noms diferents que es trobaran, s'entrecreuaran i s'acabaran barrejant, perquè Rubí és avui una RIERA d'IDENTITATS.
 

ELS GRAFITS MEDIEVALS DELS CASTELL DE RUBÍ.

L'home sempre ha tingut la necessitat de comunicar-se. és freqüent, doncs, trobar petits grafits com una forma espontània de testimoniar els pas de l'home per aquells indrets. 
Aquest és el cas dels grafits trobats al Castell de Rubí, dibuixats per persones diferents en el decurs dels segles XIV i XV, quan en el Castell hi vivia la família Torrelles, una noble nissaga de forta tradició militar i marinera, fet que explicaria la temàtica naval dels grafits, un dels aspectes més singulars i peculiars del conjunt. 
Actualment, i un cop acabada la primera fase de restauració, historiadors i arqueòlegs comencen a plantejar-se els primers interrogants sobre aquesta magnífica troballa.